Hi ha 9 convidats i cap membre en línia

Què són Espais Cardioprotegits?

Los espacios cardioprotegidos son los espacios de cualquier tipo, ya sean públicos o privados, espacios de interior o de exterior, que cuentan con todos los medios y señalizaciones necesarias para tratar de recuperar a las víctimas provocadas por las paradas cardio respiratorias o síndrome de la muerte súbita, que solo en España son cerca de 40.000 víctimas mortales al año.

La condición principal para poder hablar correctamente de un determinado espacio como cardioprotegido o espacio cardio seguro, además de contar con desfibriladores externos automáticos (DEA) o semiautomáticos (DESA), la señalética internacional homologada en cuanto a cardioprotección, parte del personal formado en Soporte Vital Básico (SVB) y uso de los desfibriladores externos, etc., es que se debe poder llegar a las víctimas para intentar socorrerlas con los desfibriladores instalados en dichos espacios, antes de los 4 primeros minutos desde el desvanecimeinto de la persona.

Cuando se da estas circunstancias, se considera que un espacio está cardioprotegido o está cardio asegurado contra la muerte súbita.

Además, para acreditar que sus instalaciones cumplen con todos los puntos que determinan un espacio cardio seguro, puede solicitar que su espacio o sus instalaciones sean certificadas como Espacio Internacional Cardioseguro, lo que además de certificar que sus instalaciones están bien equipadas contra las paradas cardio respiratorias o muerte súbita, le dará una imagen de empresa concienciada e implicada en la lucha para la reducción de las víctimas ante la muerte súbita.

Para cardioproteger sus instalaciones, el primer paso es determinar que tipo de desfibriladores externos son los más adecuados para sus necesidades, el desfibrilador automático o DEA o el semiautomático o DESA. Para ello, lo primero es saber que es cada modelo y, sobretodo, tener clara la diferencia entre un modelo de dispositivo u otro.


Què és un desfibril·lador extern automàtic i un desfibril·lador extern semiautomàtic?

Els desfibril·ladors externs automàtics i els semiautomàtics són dispositius capaços d'administrar una descàrrega elèctrica controlada o desfibril·lació al cor per revertir la fibril·lació ventricular, mort sobtada o aturada cardiorespiratòria i restablir la funció cardíaca, és a dir, el ritme cardíac normal.

Al mercat existeixen diferents tipus de DEA i DESA, però tots funcionen de la mateixa manera: el cor genera un senyal elèctric que és detectada i analitzada pel desfibril·lador extern a través dels elèctrodes. Si el desfibril·lador detecta que està indicada la descàrrega per a la desfibril·lació, se li aplica la víctima a través dels mateixos elèctrodes.

Si el desfibril·lador extern no detecta la necessitat de realitzar la descàrrega, no l'executarà.

Diferència entre un DEA i un DESA

La diferència entre un desfibril·lador extern automàtic (DEA) i un desfibril·lador extern semiautomàtic (DESA) és que mentre en el semiautomàtic cal prémer un botó per efectuar la descàrrega quan el mateix desfibril·lador indica quei és necessària, en l'automàtic, la descàrrega o desfibril·lació la realitza de forma automàtica el propi desfibril·lador, en cas de ser necessària.

Per acabar d'entendre quan és necessari l'ús dels desfibril·ladors externs, és important explicar que és la mort sobtada o parada cardiorespiratòria

Què és la mort sobtada o aturada cardiorespiratòria?

És la patologia per la qual el cor s'atura de forma sobtada, a causa que passa a un estat de ritme de bombament caòtic, també anomenat fibril·lació ventricular.

Cada any moltes persones a tot el món són víctimes de patologies cardíaques que acaben amb les seves vides. En aquests casos, és possible tractar de reanimar o ressuscitar a les víctimes aplicant ràpidament conjuntament les tècniques de ressuscitació cardiopulmonar o RCP, juntament amb el suport d'un desfibril·lador extern automàtic o semiautomàtic per intentar desfibril·lar la víctima.

Aquestes tècniques de RCP se centren en la correcta execució de dos maniobres principals:

- Les compressions al tòrax de la víctima per intentar aconseguir que torni a córrer la sang, ja que el cor no la bomba.

- La respiració boca a boca per introduir oxigen en els pulmons de la víctima.

És important saber que el massatge de reanimació cardiopulmonar (RCP), en la majoria de casos, no serveix per reactivar el cor, però si ajuda a que els posteriors intents de desfibril·lació amb el desfibril·lador extern siguin més efectius. El que ens permet una RCP aplicada correctament, és guanyar temps.

Un cop clars aquests aspectes, podem passar a explicar la nostra gamma de desfibril·ladors externs automàtics i semiautomàtics que comercialitzem.

Clients Satisfets Cardioprotecció

loading ...